Adaptar les inversions a cada moment de la vida facilita assolir els objectius vitals marcats a llarg termini.
A l’hora d’invertir, es pot adoptar una estratègia conservadora, en què el principal objectiu és la preservació del capital, o una altra en què es prengui un major o un menor nivell de risc segons la rendibilitat potencial que es pretengui obtenir. Entre els elements que cal tenir present en invertir es troba el d’adaptar les inversions que es facin a l’edat que tingui l’inversor, ja que, en funció d’aquesta, es podran prendre decisions amb major o menor risc.
En aquesta premissa es basa la regla del 120, que assegura que com més jove s’és, cal intentar obtenir una major rendibilitat a través de la inversió en renda variable, amb l’objectiu de construir un patrimoni major de cara al futur, encara que s’assumeixi més risc.
Què és la regla del 120
La regla del 120 afirma que cal estructurar la inversió d’una persona d’acord amb la seva edat. Per aconseguir-ho, cal restar al número 120 l’edat de l’inversor: amb aquest resultat, s’obté el percentatge del capital que cal destinar a la renda variable i assumir així un risc major per intentar obtenir un rendiment més alt. La resta del patrimoni, en principi, caldria col·locar-lo en productes de renda fixa, amb un caire més conservador, però que també posseeixen un cert nivell de risc.
D'acord amb aquesta teoria, com més edat tingui una persona, durà a terme inversions menys arriscades, ja que està més interessada a protegir el seu capital amb vista a la seva jubilació propera, mentre que una altra més jove podrà prendre decisions més ambicioses, tenint en compte que disposarà de més temps per recuperar-se en el cas que alguns dels seus moviments en renda variable no surtin com s'esperava.
Pot interessar-te: Coneix les opcions d’inversió de Banc Sabadell, adaptades a tots els nivells de risc segons la teva edat
Exemple pràctic de la regla 120
Un inversor de 30 anys està en condicions òptimes d’invertir el 90 % dels seus diners en renda variable i deixar només el 10 % restant per a altres productes de menor risc. Si manté aquesta cartera durant un període de temps elevat (de cinc a set anys), tot i les correccions que puguin produir-se als mercats, és probable que obtingui un benefici més alt que si hagués optat per invertir-ho tot en altres alternatives més conservadores.
En un altre supòsit, un treballador de 60 anys s'hauria de construir una cartera amb al voltant d’un 60 % en renda variable i el 40 % restant en renda fixa, tenint la ment posada en procurar consolidar una base estable de patrimoni per mantenir el seu nivell de vida i el seu poder adquisitiu un cop decideixi finalitzar la seva carrera professional.
Pros i contres de la regla del 120
El principal avantatge de la regla del 120 és que permet redistribuir periòdicament els productes financers d’una cartera d'inversió. El reequilibri que proposa aquesta estratègia fa que, cada cert temps, calgui avaluar anualment quin pes té cada inversió en una cartera i ajustar-la per complir amb l'equilibri entre renda fixa i renda variable.
D'altra banda, el principal hàndicap és que, com que no té en compte la situació dels mercats ni el moment del cicle econòmic, hi ha l’amenaça de començar a implementar-la en una conjuntura immediatament prèvia a l’inici d'un rally baixista, quan és probable que hi hagi una alta volatilitat en les cotitzacions.
Altres regles d'inversió
A més de la regla del 120, hi ha altres estratègies que intenten ajudar aquells estalviadors menys proclius a invertir o a animar-se a fer-ho.
Per exemple, la regla del 72 es basa en la premissa de quant temps necessita una persona per duplicar el seu capital inicial. Si es divideix per 72 el tipus d'interès d'una inversió, el resultat que s'obté és el nombre d'anys en què el patrimoni teòricament es doblarà. No obstant això, aquesta regla té el problema que dona per fet que tota la rendibilitat que s’aconsegueix es torna a reinvertir una altra vegada, i obvia les incidències que es donen al llarg de la vida de qualsevol persona així com la possible volatilitat dels mercats.
Una altra opció és la regla del 115, que serveix per conèixer quant de temps es triga a triplicar una inversió. En realitat, es tracta de fer la mateixa operació que amb la del 72, però fent servir el número 115. Per tant, té el mateix inconvenient que l'anterior.
Pot interessar-te: La Teoria dels Cubs: com pots estalviar i diversificar alhora
També hi ha la regla del 70, que intenta esbrinar quant trigarà la inflació a reduir a la meitat una determinada quantitat de diners. Per conèixer aquesta dada, només cal dividir el número 70 entre la taxa d'inflació esperada. Aquest càlcul sol tenir utilitat en un context d'elevada inflació, en què els diners es deprecien molt ràpid.
Tens algun dubte sobre la manera com pots invertir? Consulta en qualsevol moment els nostres gestors especialitzats a través d’una cita prèvia sense cap compromís
Fotografia de Isabella Fischer en Unplash