matricula-
Coneix els nostres productes per a Particulars
Comptes Bancaris Targetes bancàries Hipoteques Préstecs personals i crèdits Estalvi Inversió Jubilació Assegurances Renting Cotxes
Fes-te client i crea el teu compte1 en menys de 10 minuts amb el teu mòbil
Obre el teu compte online
1 Consulta el document informatiu de les comissions
Cercador d’oficines Demana cita online Correos Cash
Centre d’Ajuda Contacte Seguretat
Tornar
Estalvi, inversió i jubilació

Reforma dels instruments d'estalvi per a la jubilació: en quin pla és millor invertir?

Cristina López - Wed Aug 30 09:35:31 CEST 2023
Compartir

El projecte dels Pressupostos Generals de l'Estat per al 2021 introdueix canvis en les deduccions dels plans de pensions individuals i d'ocupació

Espanya és el segon país més longeu del món i el primer de la Unió Europea amb una taxa més baixa de fertilitat. Per tant, la taxa de creixement vegetatiu és negativa, de manera que cada vegada hi ha menys cotitzadors que financen els pensionistes. En concret, aquesta relació ha anat disminuint amb els anys, i actualment se situa en 2,06; mentre que el 2007 era de 2,60. Això provoca que els comptes de la Seguretat Social siguin deficitaris, ja que van tancar el 2019 amb un dèficit de 16.793 milions d'euros i la previsió per al 2020 és que aquest dèficit arribi als 25.000 milions d'euros i se situï en un 2 % del producte interior brut (PIB), tal com s'explica en el document Prepararnos para las jubilacions del futuro elaborat per Diego Valero, president de Novaster, juntament amb Banc Sabadell i Esade. 

En aquest context, tota una generació es pregunta si cobrarà una pensió quan arribi el moment de la seva jubilació. És per aquest motiu que és crucial fomentar l'estalvi complementari, tant des de les empreses com en l'àmbit particular. 

Aquests sistemes, com poden ser els plans de pensions i les assegurances, estan molt desenvolupats en països del nostre entorn. Per exemple, als Països Baixos, al Regne Unit o a Suïssa, els fons de pensions assoleixen un valor superior al 100 % del PIB; mentre que a Espanya no arriben al 10 %. De manera més concreta, als dos primers països és imperatiu legal que tota organització proporcioni un pla d'ocupació a la seva plantilla, a canvi de rebre exempcions fiscals, segons el document de Banc Sabadell.

«El 87 % de les empreses estan disposades a aportar als plans de pensions dels seus empleats», segons KPMG

Sobre aquest aspecte es poden produir alguns canvis a Espanya. I és que el projecte dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) es troba en plena tramitació al Congrés dels Diputats i una de les novetats que inclou és la reducció de les deduccions dels plans de pensions individuals, així com un augment de l'aportació màxima als plans d'empresa. En definitiva, es tracta d'impulsar el complement de la pensió pública amb l'estalvi privat. En aquest sentit, l'informe Situación de las pensiones en España. Impacto de la COVID-19 en las pensiones, elaborat per KPMG Abogados, posa de manifest que el 87 % de les empreses enquestades estarien disposades a fer aportacions als plans de pensions dels seus empleats amb l'objectiu de destinar-les al seu estalvi per a la jubilació, encara que el 63 % considera que actualment no es donen les condicions econòmiques per realitzar-les. Pel que fa als desemborsaments que realitzarien a favor dels seus empleats, el 43 % de les empreses afirmen que estarien disposades a fer una aportació equivalent a un 2 % del salari. El 29 % de les companyies augmentarien aquesta disposició fins a una quantitat igual al 4 % del sou.

En aquest sentit, molts cotitzadors es poden preguntar si és el moment adequat per començar a estalviar per a la jubilació. La veritat és que com més aviat es comenci millor, ja que això permetrà beneficiar-se de l'interès compost, segons recull Valero en el document de Banc Sabadell. Per exemple, la diferència és tan gran que una persona que comenci a estalviar amb 32 anys, quan es retiri obtindrà el doble del que hagués obtingut si hagués començat amb 45 anys. Amb aquestes dades sobre la taula, sorgeix també la pregunta d'on és més convenient fer les aportacions: a un pla de pensions d'ocupació, a un pla de pensions individual o a un pla de jubilació col·lectiu.

Començar a estalviar per a la jubilació amb 32 anys suposa obtenir el doble que si es comença amb 45 anys

Pla de pensions d'ocupació o individual?

Les pensions privades són un producte d'estalvi complementari a les pensions públiques que permeten assegurar uns ingressos en el moment de la jubilació. En aquest sentit, hi ha dues grans opcions: el pla de pensions individual (PPI) i el pla de pensions d'ocupació (PPE) o d'empresa. La diferència principal entre tots dos, com el seu nom indica, és que els segons es promouen dins d'una empresa o administració pública. Per tant, hi poden aportar tant l'empleat com la companyia. En canvi, als individuals només ho poden fer els particulars.

Un dels grans canvis que pot produir-se és el relacionat amb les deduccions per les aportacions a cadascun d'aquests plans si s'arriba a aprovar el projecte dels PGE per al 2021. Fins ara, qualsevol persona podia aportar fins a 8.000 euros l'any a un PPI i descomptar aquest import de la base imposable de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Aquests 8.000 euros l'any són conjunts per a aportacions a productes individuals i d'empresa. No obstant això, l'esborrany dels comptes públics redueix fins als 2.000 euros l'aportació màxima al PPI. En contraposició, en el cas dels PPE es proposa elevar l'aportació màxima a 10.000 euros si s'aproven els PGE. En aquest sentit, cal tenir en compte que «els individuals solen permetre inversions més adaptades al perfil de risc del partícip i a l'horitzó temporal», tal com assenyala Esther Pichardo, directora d'Estalvi i Pensions de BanSabadell Vida i Pensions. 

Els plans de pensions individuals presenten incentius segons les aportacions i es poden mobilitzar en qualsevol moment

Pel que fa a les comissions, els dos productes també presenten diferències. En el cas dels d'ocupació, solen tenir unes comissions inferiors, ja que es tracten d'un producte d'empreses amb saldos superiors. En els individuals, dependran del tipus de pla que es contracti. Un altre dels aspectes que es tenen en compte a l'hora d'optar per un o altre són els incentius. En aquest cas, els primers no en tenen a causa de les comissions ajustades. No obstant això, la situació és diferent en els individuals, ja que les entitats bancàries sí que ofereixen aquests incentius en funció de les aportacions o les mobilitzacions, segons explica Pichardo. Precisament, aquesta última opció només és possible realitzar-la en qualsevol moment en els individuals, ja que en els d'ocupació únicament es permet quan l’empleat es dona de baixa de l'empresa.

Pla de jubilació col·lectiu flexible; en què es diferencia?

Encara que a priori poden semblar el mateix, un pla de jubilació i un pla de pensions presenten grans diferències. En concret, el pla de jubilació col·lectiu flexible es tracta, en realitat, d'una assegurança de vida estalvi que utilitza la part salarial flexible per millorar la retribució i la capacitat d'estalvi. En aquest cas, l'empresa pot oferir el producte únicament a una selecció d'empleats, que poden decidir si volen adherir-s’hi o no i quin import del seu sou (fins a un 30 % del sou brut) volen destinar com a aportació al pla de jubilació.

A diferència dels plans de pensions individuals i d'ocupació, les aportacions voluntàries de l'empleat en el pla de jubilació col·lectiu flexible no estan limitades a un import concret (els 8.000 € actuals), sinó que són complementàries i permeten complementar l'estalvi per a la jubilació amb avantatges fiscals, continua Pichardo. De la mateixa manera que en els plans de pensions d'ocupació, tampoc no permeten mobilitzar-los en qualsevol moment i els incentius no són possibles a causa de les comissions ajustades. 

Tria la millor opció que s'adapti a tu i recorda que en qualsevol moment pots comptar amb l'assessorament dels nostres experts, sol·licitant una cita amb ells.

Compartir


Link
matricula-

Tria els nostres plans de pensions

I escull l'opció que millor s'adapta a tu i compta amb l'assessoramente dels nostres experts sempre que ho necessitis.

Coneix-ne més Coneix-ne més 

L'últim

Estalvi, inversió i jubilació   - Fri Jan 17 11:28:51 CET 2025

Gestió discrecional de carteres: què és i quins avantatges ofereix Banc Sabadell, Publicitat

Un servei de gestió discrecional de carteres permet a un inversor delegar les seves inversions en mans de professionals experts. D'aquesta manera, podrà comptar amb la tranquil·litat d'una gestió professional de la seva cartera, que intentarà respondre al seu perfil de risc i a les seves expectatives de rendibilitat. A continuació, expliquem en què consisteix la gestió discrecional de carteres i quins beneficis ofereix.

Què és la gestió discrecional de carteres?

La gestió discrecional de carteres és un model de gestió de les inversions en el qual les decisions de comprar o vendre actius les prenen un equip de professionals. És a dir, que és possible delegar la gestió i administració de les inversions en mans d'experts que poden decidir quins moviments financers dur a terme per intentar obtenir rendibilitat per al seu client, atenent el seu perfil de risc.

Habitualment, quan es contracta un servei de gestió discrecional de carteres, els professionals s'encarreguen del procés d'inversió sense necessitat d'haver de consultar cada moviment amb el client, encara que aquest pot consultar en tot moment informació sobre la seva cartera i com n'evolucionen les inversions.

Encara que en un servei de gestió discrecional de carteres els fons d’inversió solen ser els productes més contractats, també és freqüent que se subscriguin productes estructurats així com actius alternatius com el private equity o el real estate.

A qui va dirigit un servei de gestió discrecional de carteres?

Normalment, els inversors que decideixen contractar aquest servei ho fan per diferents motivacions. Per exemple, a vegades un client pot no comptar amb els coneixements adequats per analitzar el mercat i alguns dels seus actius, com fons d'inversió o accions, mentre que en altres casos és possible que no disposi del temps per avaluar-ne adequadament les inversions. En qualsevol cas, tots ells tenen la confiança adequada tant en l'entitat financera com en els professionals que hi treballen per delegar l'administració activa de les seves inversions. 

En contractar un servei de gestió discrecional de carteres, el client habitualment rebrà, amb caràcter periòdic, informes financers amb els moviments que s'han efectuat i els resultats que s'estiguin aconseguint.

Com delegar les meves inversions en un expert?

Encara que és possible contractar online un servei de gestió discrecional de carteres, pot ser oportú sol·licitar prèviament una reunió amb un gestor professional del banc, qui podrà ajudar a solucionar qualsevol dubte que pugui sorgir.

En qualsevol cas, abans que es faci efectiva la delegació de les inversions d'un client, el banc li sol·licitarà realitzar un test d'idoneïtat per conèixer els seus objectius financers, l'aversió al risc i l'horitzó temporal d'inversió que maneja. Gràcies a tota aquesta informació, serà possible establir el seu perfil d'inversió i el servei de gestió discrecional de carteres del client més adequat.

Per regla general, en un servei de gestió discrecional de carteres, el professional sol ocupar-se de:

  • Analitzar i monitorar les possibles inversions a realitzar per al seu client.
  • Fixar i establir la distribució dels actius de la cartera del client, prenent com a referència el seu nivell de tolerància al risc.
  • Gestionar la cartera d'acord amb el seu criteri professional i la situació del mercat.
  • Decidir el moment de compra i de venda de cada actiu de la cartera del seu client.

Quins avantatges ofereix la gestió discrecional de carteres?

Un servei de gestió discrecional de carteres aporta els següents avantatges:

  • Coneixements financers experts i professionalitat. Els diners de l'inversor els gestionen professionals financers amb experiència.
  • Objectivitat. En delegar la gestió de les inversions en professionals, s'evita qualsevol biaix emocional a l'hora de prendre decisions de compra o de venda dels actius, la qual cosa és probable que es tradueixi en un millor rendiment financer en el llarg termini. És a dir, que els experts en els quals s'ha delegat la gestió de les inversions utilitzen criteris professionals per a la presa de decisions, impedint que es pugui actuar de manera impulsiva davant, per exemple, d'una correcció dels mercats.
  • Gestió flexible i activa. Els professionals que s'ocupen de la gestió dels actius d'un client poden adaptar-se amb rapidesa als canvis del mercat, buscant en tot moment les millors oportunitats d’inversió.
  • Aportacions. El client pot realitzar en qualsevol moment aportacions a la seva cartera o programar-les perquè es duguin a terme de manera periòdica.
  • Diversificació. És freqüent que, gràcies al coneixement dels professionals financers, la cartera d'un inversor estigui millor balancejada i diversificada, amb millors expectatives de rendibilitat-risc a llarg termini.
  • Transparència. En tot moment, l'inversor pot consultar l'estat de les seves inversions, i pot efectuar un seguiment digital permanent a través del servei de banca digital.
  • Estalvi de costos. Normalment, els assessors financers tenen accés a productes en millors condicions que un inversor particular. A més, és probable que contractin només les denominades classes netes de fons, en les quals no hi ha pagament de retrocessions.
  • Beneficis fiscals. En una gestió discrecional de carteres, en el cas de persones físiques residents, només tributen els beneficis quan es duu a terme el reemborsament de la inversió.

En definitiva, la gestió discrecional de carteres pot ser una opció de gestió de les inversions molt interessant per a aquells inversors que desitgen optimitzar millor les seves inversions. En qualsevol cas, sempre és recomanable sol·licitar més informació sobre aquest servei recorrent a l'assessorament d'un gestor del banc.

Fotografia de Freepik

Llegir article
Estalvi, inversió i jubilació   - Wed Jan 15 10:38:19 CET 2025

Costa de gener: com superar-la amb èxit? Carlos S.Ponz, Publicidad

Habitualment, gener sol ser un mes complicat per a molta gent des del punt de vista econòmic. Les despeses de Nadal, la tornada a l’escola de les criatures o el pagament d’impostos i de primes d’assegurances poden fer passar per un mal tràngol l’economia de moltes llars. Tot seguit, expliquem con aconseguir fer front a la costa de gener.

Trucs per gestionar la costa de gener

La planificació financera és la millor aliada per estalviar-nos patir econòmicament durant el mes de gener. Per fer-ho és clau:

  • Auditar les despeses. Abans de prendre decisions per millorar les finances personals, és fonamental identificar i classificar les despeses que es tenen. Les principals són:
    • Despeses fixes: es repeteixen periòdicament i són de mal eliminar; per exemple, l’escola dels fills o la comunitat de propietaris.
    • Despeses variables essencials: són fonamentals per al dia a dia, però la quantia varia d’un mes a un altre. El rebut de la llum o el cistell de consum solen ser les més rellevants.
    • Despeses supèrflues: en general, estan relacionades amb el lleure, com ara, el consum en bars o les subscripcions a plataformes de streaming. Aquesta mena de despeses sí que es poden revisar i reduir; fins i tot, eliminar. En aquest grup també s’han d’esmentar les anomenades despeses formiga, que se solen fer cada dia en quantitats petites i que, en sumar-les mensualment, assoleixen un volum rellevant. N’és un exemple el cafè que es pren cada dia al bar.
    • Despeses sorpresa: són les despeses que no esperàvem però que arriben sobtadament; per exemple, que un electrodomèstic es faci malbé o una multa de trànsit. Disposar d’un fons d’emergència per a despeses inesperades pot ajudar a afrontar econòmicament millor aquests imprevistos.
  • Revisar i reduir les despeses. Una vegada recopilada la informació sobre totes les despeses, es poden prendre decisions sobre com reduir-les o com eliminar les despeses que siguin prescindibles. Per exemple, revisar la factura de l’energia o aplicar mesures d’eficiència energètica a casa pot representar un estalvi en el cost total. 
  • Evitar més deutes. Igual que passa amb les despeses, també cal auditar el volum de deute que es té mitjançant la capacitat d’endeutament. La capacitat d’endeutament és clau, per exemple, a l'hora de sol·licitar una hipoteca o un préstec. També és important entendre quant temps es trigarà a pagar tots els deutes que hi hagi en actiu, per exemple, amb els préstecs personals o la targeta de crèdit. Durant aquest temps, és clau intentar no sumar nous deutes, per evitar entrar en una possible situació de sobreendeutament.
  • Fer un pressupost familiar. Amb un pressupost familiar és possible calcular els diners que faran falta per cobrir les despeses d’una família. Facilita la presa de decisions per intentar augmentar l’estalvi i estar en millors condicions per assolir els objectius marcats a llarg termini. Disposar d’un compte d’estalvi pot ajudar a fomentar l’estalvi i crear hàbits que siguin saludables financerament per a la unitat familiar.
  • Aconseguir ingressos addicionals. Vendre a Internet articles que ja no es fan servir o llogar la plaça de garatge que no utilitzem pot ajudar a millorar el volum d’ingressos, i així poder disposar de més capacitat financera per afrontar el pagament de les despeses i els deutes que es tenen.

La importància de gestionar l’estalvi

Amb vista a aconseguir un equilibri econòmic sostenible de les finances personals, és clau treballar de manera constant en la planificació de l’estalvi a curt, mitjà i llarg termini. Per aconseguir-ho, cal tenir en compte tots els elements del dia a dia que afecten l’economia personal i familiar la qual cosa es pot fer mitjançant un pla d’estalvi.

Com puc fer un pla d'estalvi?

La salut financera d’una llar exigeix planificar correctament les despeses, de manera que es puguin assolir els objectius d’estalvi que s’hagin fixat. Un pla d’estalvi que es revisi periòdicament pot ser la millor eina per millorar, de manera significativa, la salut financera d’una família.

Per elaborar un bon pla d’estalvi és clau:

  • Fixar-se objectius financers a llarg termini i, també, objectius assolibles a curt termini que siguin mesurables. Aquests objectius s’han d’adequar a la situació financera i a les necessitats de cada família. Per exemple, si es vol, en el futur, enviar els nens a estudiar a fora, cal estalviar de manera disciplinada perquè, arribat el moment, no calgui sol·licitar finançament extern.
  • Fer servir sistemes d’estalvi. Hi ha una àmplia varietat de fórmules i mètodes per fomentar l’estalvi, com ara els següents:
    • Regla del 50-30-20. Consisteix a intentar estalviar cada mes un 20 % dels ingressos, dedicant el 50 % per a les despeses bàsiques i imprescindibles i un 30 % per a les despeses de caràcter ocasional, com ara anar de vacances o fer activitats de lleure.
    • El mètode Bullet Journal. Intenta promoure una gestió més eficient de les finances personals i la presa de decisions mitjançant un registre permanent de les despeses segons els objectius d’estalvi que s’hagin marcat.
    • El repte de les 52 setmanes. Consisteix a estalviar una quantitat específica de diners cada setmana durant un any. La quantitat a estalviar creix progressivament cada setmana: es comença per una quantitat petita i s’arriba a una de més alta al final de l’any. 
    • Regla del 30 %. Hi ha experts que afirmen que és clau destinar, almenys, el 30 % dels ingressos totals a l’estalvi, independentment de les despeses que hi hagi. És una estratègia que ajuda a prioritzar l’estalvi i a construir un coixí financer sòlid per a emergències i inversions futures.
    • El mètode de l’arrodoniment. Consisteix a arrodonir a l’alça qualsevol despesa que hi hagi, a la unitat més pròxima, i destinar la diferència a l’estalvi. Per exemple, si un cafè costa 1,50 €, cal arrodonir-lo a 2 €, i, els 0,50 € que sobrin, destinar-los a l’estalvi. 

Fotografia de Freepik


Llegir article
Comptes i targetes   - 14/01/2025

Què és el codi SWIFT BIC i on el trobem? Banc Sabadell, Publicitat

El codi SWIFT BIC permet identificar el banc receptor d'una transferència, la qual cosa és especialment important quan s’ordena o es rep un pagament procedent d’un banc de fora de l’entorn europeu. A més, permet augmentar la seguretat de les operacions que es fan des d’un compte bancari amb un banc internacional, gràcies a la nomenclatura i al xifratge que té cada codi. Tot seguit, expliquem en què consisteix i per a què serveix el codi SWIFT BIC.

On és el codi SWIFT BIC del teu compte bancari?

El codi SWIFT BIC és un protocol que permet als bancs d’arreu del món poder-se comunicar entre ells en relació amb les transferències internacionals, principalment. 

Sol estar present en l’extracte bancari, però també es pot trobar a través de la Banca Online del teu banc. Si ets client de Banc Sabadell, el pots trobar iniciant sessió a la teva àrea de client. 

Beneficis de conèixer el SWIFT BIC per a les teves operacions internacionals

El codi SWIFT BIC consisteix en una sèrie alfanumèrica de 8 o 11 dígits que s’aplica en els països que no pertanyen a la Zona SEPA (és a dir, la Zona Única de Pagaments a Europa, que inclou tots els estats membres, a més de Liechtenstein, Islàndia, Noruega, Andorra, Mònaco, San Marino, Suïssa, el Regne Unit i Ciutat del Vaticà). 

Permet que puguem gestionar el moviment de diners de particulars i d’empreses d’un país a un altre de manera més eficient. A més, contribueix a la seguretat de les operacions, gràcies a la nomenclatura i el xifratge que es fa servir per validar l’autenticitat de cada transferència.

El codi SWIFT i el codi BIC són el mateix? Què significa SWIFT BIC?

SWIFT són les sigles que corresponen a Society for World Interbank Financial Telecommunication, una entitat que es va crear, entre altres finalitats, per facilitar la connexió mundial entre els comptes dels bancs de tot el planeta. Pel que fa al BIC, són les sigles de Bank Identifier Code, és a dir, el codi d’identificació del banc.

A vegades, es fa referència al codi SWIFT BIC amb els termes SWIFT o BIC, però tots dós es refereixen al mateix. En qualsevol codi SWIFT BIC:

  • Dígits de l’1 al 4. Inclouen el codi de l’entitat bancària. El de Banc Sabadell és BSAB.
  • Dígits 5 i 6. Identifiquen el codi de país del banc. A Espanya, és ES.
  • Dígits 7 i 8. Representen la ciutat del banc. Per exemple, Madrid és MM i Barcelona és BB.
  • Dígits del 9 a l’11. Identifiquen una oficina concreta del banc, però són de caràcter opcional. 

Un exemple complet de BIC pot ser BSABESBB001.

Com funciona i per a què serveix?

Quan algú vol fer una transferència internacional, el codi SWIFT BIC permet identificar el banc beneficiari de la transferència i, si s'escau, pot servir per completar el codi IBAN. L’IBAN (acrònim d’International Bank Account Number o número de compte bancari internacional) serveix per identificar qualsevol compte corrent en un banc de la zona SEPA.

Amb el codi SEPA, qualsevol persona o empresa a Europa, pot fer una transferència a un altre país d’aquest entorn. Però si es vol fer una transferència internacional fora de SEPA cal conèixer el codi SWIFT BIC.

Fotografia de Freepik

Llegir article